FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'endarrerir o d'endarrerir-se; l'efecte. L'endarreriment d'un país. L'endarreriment de la ciència en un país. Hi ha hagut un endarreriment de feina que no sé com podrem remeiar. Rendes vençudes però no pagades. Cal pagar els endarreriments. endarreriment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No conegut. Ell era allí una persona incògnita. Se li va presentar un incògnit. d'incògnit No volent fer-se conèixer, defugint d'ésser tractat com li correspon. El rei viatjava d'incògnit. En mat., quantitat inconeguda que cal determinar en un problema, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir la mesura d'un desig o d'una necessitat (d'algú). Si és això sol el que desitja, ja el podem satisfer. Ja estic satisfet: no em cal menjar més. Fer content (algú) acomplint allò que desitja o espera. Jo estaré ben satisfet, jo em donaré per ben [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]
L'adjectiu que té com a significat 'no confusible' és inconfusible, i no inconfundible ni inconfondible. Així, cal dir:
Quan va telefonar la vaig reconèixer per la seva veu inconfusible.
El seu estil és inconfusible i el delata.
[...]
A l'hora de traduir l'expressió en su defecto, segons el context, es pot optar per alguna de les expressions següents: si no n'hi ha, quan no se'n tingui, si de cas hi manca, si hi manca, si no hi és o si no és possible. Cal tenir en compte que l'expressió en el seu defecte no és vàlida. Així, es [...]
paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert [...]
Els noms propis no catalans que no tenen una forma catalana adaptada d'ús general se solen pronunciar d'acord amb la llengua originària del nom propi. Cal evitar, però, les pronúncies massa forçades.
En el cas del nom propi de la cancellera alemanya Angela Merkel, la consonant g, per exemple, es [...]
El verb que cal fer servir per fer referència a dos cossos que topen és col·lidir o bé topar.
En català, no s'accepta la forma verbal col·lisionar.
[...]